file:///home/sofia/Dropbox/corpus2017/pendientes-julio/B22h39m06s07apr2012/B22h39m06s07apr2012.eaf
Saturday, July 29, 2017 2:38 PM
NG[bri]
be'r e' pàkö tö wè̱s e' wa ye' be' i̱ù̱te
NG [es]
cuente eso usted después yo le contesto
AG[bri]
barö́r ye' ye' ká̱cheka̱
AG [es]
tal vez yo puedo mentir
NG [es]
risas
AG[bri]
ma̱ ké̱we ta̱ ma̱ ká̱ dör sulûë, kë̀ ká̱ dör î̱ñe̱ wè̱s e'skapë
AG [es]
pues al principio el trillo era muy feo, el trillo no era así como hoy
AG[bri]
ká̱ dör sa̱nâ̱nâ̱ë tsiru' klö̀ ë̀me̱ ká̱ dör wé̱alè "burra" ie sa̱nâ̱nâ̱ë ë̀me̱
AG [es]
el trillo estaba muy tupido de matas de cacao, el trillo tenía alguna burra muy sucia
AG[bri]
e' a̱ se' dómi̱ tkö́ dià "escuela" a̱ bùsi se' i̱a̱ ta̱
AG [es]
en ese nosotras pasabamos hacia abajo a la escuela cuando éramos muchachas
AG[bri]
se' i̱a̱ alátsítsi ta̱ "escuela" a̱ ká̱ sa̱nâ̱nâ̱ e' a̱
AG [es]
cuando éramos niñas íbamos a la escuela en ese trillo sucio
AG[bri]
e' ta̱ "escuela" ë̀ tkër
AG [es]
entonces solo había una escuela
AG[bri]
"pero" î̱ñe̱ i mí̱a̱ e' bua'ë "porque" "escuela" tso' "colegio" tso'
AG [es]
pero hoy en día es mejor porque hay escuela hay colegio
AG[bri]
"iglesia" tso' ká̱ mí̱a̱ bua'ëme̱
AG [es]
hay iglesia el lugar es mucho mejor
NG[bri]
bö'wö tso'
NG [es]
hay luz
AG[bri]
bö'wö tso', ì tso' bua'ë, "carretera" ta̱' î̱ñe̱
AG [es]
hay luz, hay de todo bueno, hoy hay carretera
NG[bri]
î̱ñe̱ dör bua'ëme̱
NG [es]
hoy es mejor
NG[bri]
tö́, i̱â̱i̱â̱ ta̱, ye' i kie "padre" "iglesia" wé, bák te̱r e', kë̀ e' ta̱, a̱wí̱sh e' ká̱
NG [es]
sí, antes yo le digo la iglesia del padre, estaba metida en ese, no se acuerda, al otro lado de ese lugar
NG[bri]
e' ë̀ e̱' ta̱ ye'r ikiè ká̱ dör
NG [es]
solo eso y yo digo el lugar es
AG[bri]
sa̱nâ̱nâ̱ ë̀me̱ á̱jà̱ ña̱là̱ ë̀
AG [es]
monte sucio sucio el camino aquel de allá abajo se chapeaban
NG[bri]
yé ta̱ dià mì̱chô ye' i kiè diö́ kë'këkëpa "Pedro" ajkè̱n wák
NG [es]
y usted se acuerda el camino que va hacia don Pedro hacia abajo
NG[bri]
e' të́rke̱
NG [es]
lo chapeaban
NG[bri]
të́rke̱ tèke̱rak irir si' e't si' e't si' e't
NG [es]
chapeaban por un mes, por un mes, por un mes
NG[bri]
ta̱ sù yù tö́k âr alátsitsi
NG [es]
y ustedes vayan a chapear el camino muchachos
NG[bri]
ki̱ dawás dabòm e'yök ki̱ ské̱l ta̱ "ya"
NG [es]
si tienen 15 años tiene que ya chapear
NG[bri]
a' dakö́ mí̱tke a' tabè klö́u̱
NG [es]
ustedes vayan que agarren ustedes sus machete
AG[bri]
dalö̀ ie wa̱ ie balë'kë́këpa dör
AG [es]
obedecían muy bien los mayores
NG[bri]
alátsitsi e' ta̱ bák i̱a̱ alátsítsi bua' ë
NG [es]
en esos tiempos los jóvenes hacian caso
NG[bri]
se' dalö̀ièke̱
NG [es]
nos obedecían
NG[bri]
kë̀ dör î̱ñe̱ alátsítsi tö i chèke̱tke tö ì e a' shka'ku̱ a' dakö́
NG [es]
no como ahora los jóvenes dicen que si ustedes quirem ir vayan ustedes
NG[bri]
ye' kàl e' kë̀ mì̱ne̱ bua' alátsítsi
NG [es]
mi persona este no va, bien los jóvenes
NG[bri]
e' yë̀na̱ be' ñé̱jkë déka̱ be' mí̱ke̱ ña̱ i tö́k
NG [es]
ya te dijeron hasta que tiempo usted debe ir a chapear tambien
NG[bri]
tabèla káu̱ se' wö̀a̱ bula'me̱ dià i yër
NG [es]
afila su machetito ante uno y muy temprano sale hacia abajo
AG[bri]
i wë̀na̱ i yë́pa ta̱ balë'kë́këpa ta̱
AG [es]
se van junto con sus padres y los mayores
NG[bri]
a̱là̱chka tè̱na̱ ë "hasta" "que" të̀na̱ wa
NG [es]
llevando chicha espesa hasta que termine
NG[bri]
tkö́tsa̱ ye' é̱n a̱ i á̱rke̱ dià e̱ dë̀u̱ntupa sé̱rke̱
NG [es]
llegando me acuerdo yo en donde vivía allá abajo el difunto
NG[bri]
yé ta̱ dià e̱ díjka e̱' të́rke rö
NG [es]
se acuerda hasta allá abajo en el río
NG[bri]
á̱jà̱ í̱e̱ wák mí̱ ö wö̀wo̱ i té ma̱nê̱nê̱
NG [es]
ajá de aquí para abajo o para arriba se chapea limpio
NG[bri]
ma̱nê̱nê̱ ë bua' ë e̱' shkóie
NG [es]
limpio bien para caminar
AG[bri]
ma̱ e̱' íyi ië̀rke̱ ka̱nò̱ a̱ ma̱ e' ku̱é̱ki̱
AG [es]
y allí se carga las cosas en bote es por eso
NG[bri]
ñe̱' dalì mí̱ke̱ ikuö̀wö
NG [es]
entonces carga de maíz se llevan
NG[bri]
tsiru'wö
NG [es]
cacao
AG[bri]
ì ku̱é̱ sö mí̱ke̱ dià e̱ tsì̱ ki̱
AG [es]
lo que uno puede tener se lleva allá abajo en la espalda
NG[bri]
tkö̀ dö̀ "puerto" dià e̱'
NG [es]
hasta el puerto allá abajo
NG[bri]
"hasta" ye' i' wa̱ i dö̀ tsì̱ ki̱ ye' "papa pobre" ta̱
NG [es]
hasta yoeste llevaba con el pobre de mi papá
NG[bri]
"saco" e'k ti̱è̱ka̱mi̱ tsì̱ ki̱
NG [es]
un saco cargaba en la espalda
NG[bri]
ki̱ ie "hasta que puerto"
NG [es]
hasta más bajo en el puerto
AG[bri]
mí̱chô i tulö́k
AG [es]
nosotros vamos a dejarlo
NG[bri]
éjkë pa se' dö́ktsa̱ dià e̱'
NG [es]
con el el tiempo llegamos allá abajo
AG[bri]
ká̱ bák ye' i kiè iku̱á̱ki̱
AG [es]
en esos tiempos era diferentes
NG[bri]
ká̱ dör iku̱á̱ki̱ iku̱á̱ki̱
NG [es]
diferente diferente
NG[bri]
no no
NG [es]
"no no"
AG[bri]
be' kë̀ wa̱ ì pë' ì bua' bua' sù̱ne̱
AG [es]
usted no ve nada bueno de la gente
NG[bri]
á̱jà̱ tso' dalì wé tso' ká̱mî̱ dià e̱
NG [es]
ajá las tiendas están allá abajo lejos
NG[bri]
dià e̱ ká̱ kiè chase e̱'
NG [es]
sí allá abajo en un lugar que se llama chase ahí
NG[bri]
e̱' dör
NG [es]
allí
NG[bri]
ì be' kièrö bétk a̱ e̱' rö
NG [es]
como voz llegarás rápido
NG[bri]
kièrö e' ta̱ balë'kë́këpa té̱rke̱
NG [es]
llegarás y entonces gente mayores llegan
NG[bri]
si' wa íyi ta̱wé̱ tsá̱tke
NG [es]
una sola compra por meses
NG[bri]
étöm kichàla ë̀ e̱' ta̱ "ya" kë̀ yì mì̱ne̱ i̱a̱ iö́k
NG [es]
una vez nada más y ya, y nadie va ir pronto
AG[bri]
bétk bétk ë á̱jà̱ e' yë̀na̱
AG [es]
rápido rápido ajá así
NG[bri]
tö ma̱ ta̱ iö́k e' î̱ñe̱ ká̱ ma̱nè̱na̱ tsá̱
NG [es]
sí y ahora se cambio el tiempo
AG[bri]
u̱jù̱ î̱ñe̱ bua' irir
AG [es]
hoy es mejor
NG[bri]
ta̱î̱ ë balë' dalì wé tuléulur ká̱
NG [es]
ahora le gente puso muchas pulperías
NG[bri]
à ta tsîr tsîr tsîr érë ë́ e'
NG [es]
tiendas pequeñas pequeñas
NG[bri]
se' wö̀ téiela
NG [es]
nos llama la atención que hay cositas
NG[bri]
i tso'
NG [es]
hay
AG[bri]
i wa ta̱' íla kiàna̱ se' kí̱mu̱k skéla
AG [es]
tiene cosas si uno desea conseguir, si hubiera platita
NG[bri]
ta̱ ma̱ bétk ma̱ tö̀ ma̱ tö̀
NG [es]
rápido usted va corriendo y ya lo tiene
NG[bri]
be' ulà dé iska é̱ma̱ tö̀
NG [es]
usted ya lo consigue que sí
NG[bri]
e' ché ye'r ye' i ché "puchi" sa' se' kë́këpa talàne̱ si̱à̱ o̱'wa̱
NG [es]
ese digo que nosotros nosotros los mayores nos criamos tristes pasando penurias
NG[bri]
íse kë̀ ta̱ "casi" i' e's ye' e̱' yáwè̱ka̱ "porque" ì alè sa̱ú̱k ye' tso' e' ku̱é̱ki̱
NG [es]
de esto no existía así como me vestí es porque alguna cosa estoy viendo es por eso
NG[bri]
i nú̱lapa tulúr tö á̱jà̱
NG [es]
tener remendado así
NG[bri]
"porque" ye' kë̀ é̱n a̱ i bua' bua' iâ wàk a̱ ta̱î̱ ë́ e̱'
NG [es]
buenas porque no quiero usar la ropa buena no quiero ensuciar mucho para nada
AG[bri]
e' ta̱ i̱â̱chikili ta̱ íse kë̀ ta̱ ta̱wé̱
AG [es]
por eso antiguamente no había y se compraba
AG[bri]
e'tkla ë̀ e' mí̱k be' tso'se̱n
AG [es]
solo una, con eso usted permanece
NG[bri]
sakuèke̱ bö bua' ë
NG [es]
esto usted lo lava bien
AG[bri]
sakuè bua' ë̀ e̱ be' mí̱tke bö i tsè ù pàkök
AG [es]
la lava muy bien y cuando usted desea ir a pasear
NG[bri]
e' mí̱ke̱
NG [es]
la que lavaste bien esa
AG[bri]
"pero" î̱ñe̱ wé̱jkë kàlwak tso' ká̱ ajkuö tso' ká̱
AG [es]
hoy en día hay cualquier cantidad
AG[bri]
tso' ta̱î̱ î̱ñe̱ e'
AG [es]
hay muchos así
NG[bri]
sö i ché tö kë̀ i ta̱ e' be' tso' ká̱chök
NG [es]
si decimos que no hay es que usted esta mintiendo
AG[bri]
u̱jù̱ yë̀na̱ mò̱ki̱ ë
AG [es]
sí por eso yo digo que
NG[bri]
ye'r ie' diö́ a̱ i ché ùù ye' i ché i̱â̱i̱â̱ e' ta̱
NG [es]
yo le digo a él que ùù yo digo que hace tiempo entonces
NG[bri]
ì kë̀ be' wa̱ bö'wö sù̱ne̱ se' bö'wöala
NG [es]
qué luz, usted no ve lucecita
NG[bri]
ù ñe̱' "pero" se' wákpa kalö̀ té
NG [es]
pero uno como dueño baila
NG[bri]
í̱e̱ "sí" se' balo' yè i̱a̱
NG [es]
y uno toma chicha con la lucecita
AG[bri]
balo' e' wa
AG [es]
se toma chicha con ella
NG[bri]
î̱ñe̱ ñí̱we balë' ujtö̀ke̱ "ah" kë̀ sa' wö̀ wà wë̀ne̱ i̱a̱ i̱a̱
NG [es]
hoy en día la gente hablan que no ven nada con las luces
NG[bri]
ye' i ché ká̱chak "hombre"
NG [es]
yo digo que es mentira hombre
NG[bri]
ì ye' i ché ala se' kibìna̱tke éjkë se'r bö'wö
NG [es]
qué yo digo yo ya un mayor vi la luz
NG[bri]
bö'wö sa̱wé̱ wa̱ ì su̱ i cha
NG [es]
vió la luz quiem dice
NG[bri]
e̱' érë balë' i tkèwa̱tke̱
NG [es]
ahí la gente dice que no quiere luz
NG[bri]
tö́
NG [es]
no no no
AG[bri]
ká̱ kè̱n ta̱ ká̱ dör iku̱á̱ki̱ î̱ñe̱ dör iku̱á̱ki̱
AG [es]
antes el tiempo era diferente diferente
AG[bri]
ma̱ e's
AG [es]
hasta ahí